Vés al contingut (premeu Retorn)

Presentació

Núria Castell, degana de la FIB

La Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) compleix quarantalogo_40_fib_presentacio.png anys el 2017. Per celebrar-ho, hem organitzat una sèrie d'activitats que volem compartir amb tothom, especialment amb la gran comunitat que envolta la nostra facultat i la nostra universitat, estudiantat, professorat, personal d'administració i serveis, titulats, titulades, companys i amics en general.


Entre les diverses activitats la FIB té el plaer de presentar l'exposició històrica "La computació, de l'àbac al PC," que s'exhibirà del 8 al 27 de maig al centre comercial L'Illa Diagonal, i del 29 de maig al 29 de juny a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC. Amb aquestes ubicacions volem apropar la FIB i l'exposició tant al públic general com a la nostra comunitat més pròxima.


A més de la formació i recerca universitària que duem a terme, els darrers anys la FIB ha volgut compartir amb la societat catalana tant els avenços i novetats que constantment ens ofereixen les tecnologies de la informació com la reflexió sobre la perspectiva històrica de la nostra disciplina. Per això hem organitzat xerrades, taules rodones, diverses exposicions i el nostre Museu de la FIB, visitat per milers d'estudiants els últims cursos.


L'exposició històrica que ara presentem complementa el contingut d'exposicions anteriors de la FIB, centrant-se més a mostrar exemples d'aparells i objectes que van precedir la informàtica moderna però que van condicionar el disseny de les primeres computadores. A més dels precedents esmentats, que mostren com es comptava, calculava, etc. fins fa poques dècades, hem volgut completar aquesta exposició amb alguns records de les primeres computadores gegants i amb alguns dels primers ordinadors personals que van popularitzar l'ús de la informàtica.


Aquesta exposició no hauria estat possible sense la feina d'un gran nombre de persones i d'algunes institucions que han volgut col·laborar a preparar-la. Versions anteriors de l'exposició es van realitzar en col·laboració amb la Universitat de La Rioja i la Universitat Oberta de Catalunya, per la qual cosa ara podem aprofitar una gran part del treball que es va fer i de la infraestructura necessària. Dins de la UPC, a més del personal de la FIB, s'ha implicat en aquesta exposició de forma molt especial el Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, amb el suport del Servei de Llengües i Terminologia. A totes les persones implicades, el nostre més sincer agraïment. Per acabar, vull agrair especialment la tasca que ha dut a terme el comissari de l'exposició, el nostre professor Joan Antoni Pastor Collado, que ha classificat i documentat el material exposat, combinant peces seleccionades del Museu de la FIB amb moltes altres de pròpies i d'altres col·leccionistes.


Núria Castell Ariño
Degana de la Facultat d'Informàtica de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya

Barcelona, maig de 2017

 

Joan Antoni Pastor, comissari de l'exposició

La informàtica, com a disciplina acadèmica i professional, és una de les més joves en termes històrics. Si ens cenyim a l'aparició de les primeres computadores electròniques, parlem de vuitanta anys d'història. Comparant-ho amb els segles o mil·lennis d'experiència acumulada de la majoria de les altres ciències i enginyeries, es tracta d'una història molt curta, encara que certament molt intensa.


De fet, des d'aquests inicis, a més de jove com a disciplina, la informàtica continua mostrant una trajectòria constantment jove, caracteritzada per la incessant invenció, innovació o renovació de productes, sistemes, mètodes, serveis i paradigmes informàtics. Ara tenim fenòmens socials com els telèfons intel·ligents, les tauletes, les apps, el núvol, la realitat virtual, les xarxes socials, els jocs en xarxa, la impressió 3D, etc. I no fa gaire el fenomen emergent va ser l'aparició del web, el negoci i el comerç electrònic, les empreses puntcom, els portàtils, les consoles, etc. El que va venir després de fenòmens com Internet, els PC, els jocs Arcade, etc.


Fa dècades que se senten expressions com que “la informàtica és la professió del futur” o, més directament, que “la informàtica és el futur!” I és innegable que la nostra disciplina ha tingut i té un impacte indiscutible i molt visible en el món actual, a tots els nivells. El nostre món és cada vegada més digital, més global i més automatitzat gràcies, sobretot, a les tecnologies de la informació i la comunicació. Avancem tan ràpidament i tan lluny que és normal que de vegades ens entri un cert vertigen social davant de les possibles conseqüències d’aquest progrés.


Tenim alguns dubtes sobre la conveniència i sostenibilitat de certes automatitzacions, o ens comencen a fer respecte i fins i tot por certes actuacions de seguiment i control electrònics que ara sabem que alguns governs i empreses multinacionals duen a terme. Els bons professionals de la informàtica volem contribuir a la construcció d'un futur amb més democràcia, equitat i justícia, alhora que hem de lluitar contra altres futurs més distòpics, perquè no s’utilitzin les nostres tecnologies en benefici d'uns quants poderosos i sí a favor del benestar comú.


Al mig d'aquesta curta i vertiginosa història, de vegades és bo aturar-se i mirar enrere. Conèixer i comprendre les circumstàncies, les vicissituds i les tecnologies que van envoltar els nostres antecessors ens ajuda a aprofitar oportunitats i a evitar riscos en la construcció d'un futur millor per a tothom. Per això, els darrers anys, sols o en col·laboració amb altres institucions, a la FIB hem volgut celebrar el pas del temps, del nostre temps i història, alhora que hem volgut reflexionar sobre aquest futur.


Ho hem fet aprofitant algunes efemèrides i aniversaris, dels quals últimament n’hem tingut uns quants, i seguits. Alguns han estat dels qui considerem entre els nostres visionaris més universals, com els 100 anys d'Alan Turing el 2012, els 200 d'Ada Lovelace el 2015 o els 700 que va complir el nostre patró, Ramon Llull, el 2016. Per a aquestes ocasions, vam organitzar diverses xerrades i exposicions, o hi vam participar. Com ara el cicle de vuit taules rodones del curs 2013-2014 sobre vuit temes històrics de la informàtica a Catalunya i Espanya.


Mereixen una atenció especial, per la dedicació i visibilitat que en deriven, les diverses exposicions de retroinformàtica organitzades en centres comercials i ajuntaments catalans, col·laboracions amb CosmoCaixa, etc. Amb el temps, i davant la curiositat general que hem comprovat que la història de la informàtica desperta, decidim finalment crear el 2010 el nostre Museu de la FIB, del qual des d'aleshores han gaudit milers d'estudiants i professors, i molts altres visitants.
Aquest any 2017, la FIB compleix quaranta anys i, sens dubte, també ho volem celebrar. A més d'aprofitar els esdeveniments anuals com la Festa de la FIB o la Festibity per destacar les quatre dècades que portem “creant talent”, hem organitzat un cinefòrum sobre “Informàtica i ciència-ficció” i un cicle de xerrades sobre “Present, passat i futur de..." diverses tecnologies informàtiques, incloent-hi els llenguatges de programació, els sistemes operatius, les bases de dades, les xarxes informàtiques, entre altres.


També hem actualitzat el web que la FIB dedica a un selecte grup de dones pioneres que han contribuït molt especialment a l'avenç de la informàtica i de les telecomunicacions, en aquest cas amb dues noves entrades dedicades a Barbara Liskov, doctora honoris causa per la UPC el 2012 a proposta de la FIB, i Margaret Hamilton, a qui aviat ens agradaria poder rendir un homenatge similar. El programa amb totes les activitats organitzades amb motiu del 40 aniversari de la FIB es pot consultar a la pàgina següent, que s’ampliarà amb continguts i enllaços concrets, a mesura que les activitats es vagin materialitzant: http://www.fib.upc.edu/ca/40e.


Aficionats com som a les exposicions, aquest 40 aniversari la FIB exposa la mostra històrica "La computació, de l'àbac al PC", objecte d'aquest catàleg i espai web, que s'exhibirà els mesos de maig i juny d'aquest 2017 al centre comercial L’Illa Diagonal i la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté, respectivament. Amb aquesta mostra s'ha volgut ampliar i complementar el contingut d'exposicions anteriors de la FIB, en aquest cas centrant-se més en tecnologies, aparells i objectes que van precedir la informàtica actual. A més dels precedents esmentats, hem volgut afegir alguns objectes relacionats amb les primeres computadores gegants, conegudes com “cervellets electrònics”, i amb alguns dels primers PC.


Com a comissari d'aquesta exposició, vull agrair sincerament l'ajuda i el treball de les moltes persones de diverses institucions que han volgut col·laborar per preparar-la: a la UPC, les companyes i companys de la FIB, de l’inLabFIB, del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, i del Servei de Llengües i Terminologia i d'Iniciativa Digital Politècnica. De fora de la UPC, els col·legues i amics de la Universitat de La Rioja i de la UOC, que van treballar en versions anteriors de la mostra. Sou tantes, tants i tan generosos que bé mereixeu que us esmenti en l'extens apartat d'agraïments que acompanya aquesta exposició. Per part meva... moltíssimes gràcies!


Joan Antoni Pastor Collado
Facultat d'Informàtica de Barcelona, UPC
Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, UOC


Barcelona, maig de 2017

 

Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius

Les biblioteques de la UPC són uns serveis privilegiats perquè la UPC té la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) que ara compleix 40 anys des de la seva creació, i m’explico.

Les biblioteques universitàries politècniques, tant les nostres, com les espanyoles, com les europees, són biblioteques que no tenen molts llibres, en el sentit de disposar de grans col·leccions. Això és degut a que els estudis tecnològics no estan principalment fonamentats en col·leccions de llibres com en la resta de biblioteques universitàries del món, sinó en aprenentatges innovadors basats en informes, normes, reports, plànols, fórmules, problemes, solucions, estudis, etc. Per tant, els estudis tècnics donen com a resultat biblioteques politècniques més orientades a una tipologia determinada de documentació i a serveis lligats a les tecnologies i especialment a les TIC.

I és gràcies a les TIC que les biblioteques de la UPC han estat líders en la implementació de desenes de projectes bibliotecaris innovadors. Varen ser les primeres biblioteques espanyoles en disposar de catàlegs bibliogràfics automatitzats, varen ser també les biblioteques que van crear i dissenyar les torres de consulta de les bases de dades científiques i tècniques en suport CD-ROM, varen ser pioneres en implementar sistemes globals de gestió informatitzada de biblioteques (amb el producte VTLS de la Universitat Tècnica de Virginia), van fundar el Consorci de Biblioteques de les Universitats Públiques de Catalunya amb l’objectiu de fer un únic catàleg automatitzat i col·lectiu de tots els registres bibliogràfics de totes les biblioteques del sistema universitari català. I quan va aparèixer Internet, varen ser els primers en editar llibres digitals, i pioners també en difondre l’accés obert als documents científics i tècnics dels investigadors i professors mitjançant dipòsits/servidors oberts a Internet com UPCommons, que ara és, segons molts rànkings, un dels dipòsits més ben posicionats del món. Vàrem liderar també el canvi de l’adquisició i consulta de revistes en paper a revistes digitals. Més recentment hem creat el portal de la recerca FUTUR, que és admirat per totes les universitats i acabem de posar en funcionament el projecte GeoCommons de geo-localització de treballs de final de grau, tesis i projectes dels nostres estudiants, professors i investigadors, que permet que qualsevol ciutadà pugui veure mitjançant Google maps els estudis i la seva relació amb el territori.

A les nostres biblioteques, els estudiants utilitzen els seus smartphones per consultar tots els recursos en línia o per reservar sales d’estudi en grup. Som les primeres biblioteques del país que van crear i posar en funcionament el servei de préstec d’ordinadors portàtils pels usuaris, vàrem crear la Videoteca Digital de la UPC, el projecte de UPCOCW, el dipòsits d’enunciats d’exàmens, tesis, projectes de finals de grau i tesines, etc. No acabaríem mai. Tots projectes lligats a la transformació digital de la biblioteca i l’ús de les TIC.

I per què ho dic tot això? Doncs perquè sense la FIB seria impossible haver realitzat tot aquest camí de transformacions de les nostres biblioteques durant tot aquest temps. La FIB ens han ajudat i assessorat sempre, mitjançant professors, investigadors, grups de recerca, estudiants i personal d’administració i serveis. Hem tingut becaris estudiants de la FIB que han fet el seu Projecte Final en àmbits relacionats amb les biblioteques i la gestió d’informació documental i científica. Molts estudiants de la FIB ens han programat i realitzat projectes innovadors per a les nostres biblioteques i molts d’ells s’han acabat incorporant al Servei de Biblioteques.

La FIB ens ha ajudat a posicionar-nos i seguirà potenciant la transformació digital de les biblioteques de la UPC i això ho ha fet, al meu entendre, perquè és una de les millors facultats d’informàtica d’Europa. Per això les biblioteques de la UPC són uns serveis privilegiats!.

Gràcies FIB en el teu 40è aniversari!

Dídac Martínez
Director del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la UPC


Barcelona, maig de 2017