Comparteix:

Comptabilitzar

A partir del segle XVI, després del descobriment d'Amèrica, el món es va anar unint amb el creixement de la navegació marítima i el pilotatge a partir del segle XVIII, gràcies en bona mesura als càlculs més precisos en el posicionament (surveying) que van permetre els logaritmes a partir del XVII, i l'edició, publicació i actualització contínua de llibres amb taules de logaritmes per part de matemàtics notables.

El creixement de la població, de la indústria i del comerç també va generar la necessitat de comptar, de calcular i de registrar totes les activitats implicades (naixements, morts, compres, vendes, cobraments, pagaments, impostos…). Tot això, en unitats i en valor econòmic, s'havia de mantenir en els anomenats llibres de comptabilitat, que es van iniciar en l'administració imperial espanyola del segle XVI. Així va néixer i després va evolucionar la comptabilitat, també anomenada tenidoria de llibres (bookkeeping), per la qual cosa es va necessitar l'ajuda de màquines de calcular i de comptabilitzar especialitzades (accounting machines) i tan eficients com fos possible.

Van aparèixer calculadores com les de l'empresa TIM, de Time Is Money (IV-1), basades en el cilindre de Leibniz, la mida del qual només es va poder reduir amb noves invencions, com ho va ser la roda de dentició variable, inventada alhora per Baldwin als EUA i Odhner a Europa (IV-3), o el Comptometer d'actuació simultània, de Felt-Tarrant, tot un èxit comercial (IV-5).

A més de calcular, les empreses i les administracions volien registrar i codificar les seves dades, classificar-les, analitzar-les i tabular-les, i necessitaven fer aquestes accions de la manera més eficient possible. Per aconseguir-ho calien nous invents, aquesta vegada inspirats en un altre invent de principis de la Revolució Industrial, el teler de Jacquard, el moviment del qual estava programat mitjançant una seqüència de targetes perforades (IV-2-4). En això es va inspirar Charles Babbage per dissenyar les entrades de la seva màquina analítica, primer antecedent mecànic dels actuals ordinadors, i que Ada Lovelace va imaginar com s’havia de programar.

Mig segle després, Hermann Hollerith va inventar, a finals del XIX, el seu sistema de comptabilització per al cens nord-americà de 1890 mitjançant targetes perforades (IV-2), i va revolucionar les estadístiques públiques, amb la qual cosa va iniciar l'era del processament de dades. A partir de la seva iniciativa es va acabar fundant l'empresa IBM, que ràpidament va créixer amb els seus equips de processament de dades i va acabar liderant durant dècades la informàtica empresarial.

Enmig de la racionalització i de la recerca de l'eficiència empresarial, el taylorisme imperant en les empreses industrials de principis del XX va buscar formes i mecanismes per mesurar i controlar també els temps dedicats a totes les operacions, per la qual cosa es van desenvolupar rellotges-computus per mesurar i registrar durades i per sincronitzar tasques (IV-4).

Àlbum de fotografies

IV-1-1 / Calculadora TIM


IV-2-1 / Keypunch

 

IV-2-2 / Targetes perforades

 

IV-2-3 / Cilindre d'impressió

 

IV-2-4 / Programa de targetes perforades

 

IV-3-1 / Calculadora

 

IV-4-1 / Calculagraph

 

IV-4-2 / Rellotge-cómputus

 

IV-5-1 / Comptometer