Comparteix:

Comptar

Comptar deu ser de les primeres i més bàsiques tasques numèriques que va aprendre a fer l'ésser humà. Per comptar, per enumerar (reckoning), segurament es va valer d’algun dels instruments més versàtils que portava incorporats: les mans i també els peus, amb els dits i falanges respectius. D'aquí la lògica aparició i persistència de l'actual sistema decimal.

En la cacera, en les collites, en les terres, en les barates, en qualsevol intercanvi, les persones devien aprendre a compartir els seus comptes per confiar mútuament i deixar constància de les seves transaccions. Podien fer osques en una branca (stick), que copiaven en dues meitats que separaven trencant la branca com si fos un contracte, d'on procedeixen expressions aparentment modernes com stakeholder o stock market. O podien mostrar i comptar amb pedretes (calculi o càlculs) a la sorra, en una taula o en un taulell (counter), o fer ratlles en algun paper (I-1).

Amb el pas del temps, les pedretes van passar de la sorra o la taula a ser enfilades en cordes, pals o filferros dins d'una estructura portàtil: l'àbac. Des de l'àbac romà, passant per les principals variants xinesa, japonesa i russa (I-2), aquest instrument mil·lenari ens continua acompanyant avui dia, amb milions d'escolars orientals que el continuen utilitzant per aprendre a comptar, i a calcular en general.

A l’occident, en canvi, la inventiva de la Revolució Industrial va començar a generar i popularitzar aparells diversos per comptar i per no descomptar-se (I-3, I-4). Amb l'aparició de màquines de tot tipus, plenes de rodes, pinyons, eixos i corretges que s’havien de mantenir en sincronia, es va convertir en una gran necessitat disposar de mecanismes per comptar-ne les voltes, els girs, les revolucions (I-5). Quan saber comptar i calcular no estava a l'abast de tothom, n’hi havia que podien fer servir llibres amb taules de comptes predefinits, que ja avançaven el que seria una Revolució Numèrica (I-5-3).