Comparteix:

Sumar

Els llibres de comptes fets o llibres d'aritmètiques mercantils (ready reckoners) van aparèixer després de la invenció de la impremta i van regnar des del XVI fins ben entrat el XX, incloent-hi tota mena de comptes precalculats: sumes, restes, multiplicacions i divisions, totes organitzades en taules d’entrada doble, així com taules de percentatges, d'interessos, de càlculs especials segons gremis o tasques, etc.

En aquell mateix període també es popularitzen alguns dels primers aparells inventats per intentar mecanitzar, si més no parcialment, les operacions aritmètiques més bàsiques. D'aquestes, la suma o addició és la base de totes les altres, per la qual cosa va ser la primera que abordà la inventiva il·lustrada dels primers inventors i constructors de màquines o enginys, els primers enginyers.

Entre aquests destaquem els populars i portàtils aritmògrafs, o troncets, que amb formes tan diverses van servir com a sumadores de butxaca i de sobretaula per a tota mena de negocis (II-2) i que van arribar fins i tot a convertir-se en regals publicitaris (II-1). En aquests ginys era l'operador, que materialitzava el ròssec ("i me’n porto una”), seguint els canals en forma de bastonet. Amb altres sumadores s'interaccionava mitjançant cadenes corredisses o mitjançant tecles (II-3). Però va ser el matemàtic i filòsof Blaise Pascal qui, el 1642, va resoldre mecànicament el problema del ròssec amb la seva Pascalina, per la qual cosa el seu disseny va ser la base de la majoria de sumadores mecàniques fins ben entrat el segle XX, totes operables mitjançant un punxó que actuava sobre els dígits marcats a les rodes circulars de la màquina (II-4).

Uns anys abans, un altre gran matemàtic, John Neper, a més de concebre els logaritmes, publicats el 1614, que van ser un dels instruments conceptuals que van revolucionar el càlcul científic de forma més impactant, també va inventar un petit instrument de càlcul bàsic, conegut com ossos de Neper (II-5).