Comparteix:

Computar

Sembla que va ser l'empresa IBM la que, en les seves iniciatives per fomentar la formació i recerca universitària en ordinadors, va establir el que s’anomenaria ciència de la computació (computer science). Encara que aquest només és un dels noms que ha rebut, al llarg de la seva curta vida de 70 anys, la disciplina de les computadores. Altres noms han estat, amb un significat semblant: cibernètica, automàtica, cervells electrònics, computadores digitals, ordinadors, processadors electrònics de dades i un llarg etcètera.

Tanmateix, abans dels ordinadors moderns ja s'utilitzaven instruments amb càlculs precomputats, normalment de tipus analògic (no digital). El regle de càlcul (slide rule) és sens dubte la computadora analògica més reeixida. Basat en el càlcul logarítmic de Neper i inventat el segle XVII per William Oughtred, entre altres. Fins i tot ben entrats els anys setanta del segle XX, els científics i enginyers es vantaven en mostrar i utilitzar els seus regles de càlcul, una cosa que no estava a l'abast intel·lectual de qualsevol (V-1).

Molts regles servien per a càlculs de tot tipus, però alguns van ser dissenyats per a activitats especials. D'aquests, potser un dels menys coneguts és el pantòmetre o sector, el regle inventat pel gran científic Galileu, perquè s’utilitzava en obres de fortificacions i ciutadelles militars, i en la navegació (V-2). Amb l'ús més i més ampli dels regles, determinats còmputs, per la seva gran extensió o precisió, no es podien fer amb qualsevol regle de butxaca, sinó que requerien regles supercomputadors, les escales dels quals s'havien de disposar en espiral per optimitzar l'espai de l'aparell (V-3).

Molt després del pantòmetre de Galileu, ja al segle XX, va tornar a sorgir la necessitat d'aparells per a còmputs especials. Es poden destacar, entre aquests, els planímetres (V-4), per al càlcul automàtic de superfícies, que automatitzen la integració matemàtica de dues variables, o diversos mecanismes dissenyats per a altres tasques especialitzades, com la telemetria en les curses o la navegació aèria (V-5).