Vés al contingut (premeu Retorn)

Informatitzar

D'una manera o altra, tots els antecedents ens porten als inicis de la informàtica moderna: els registres de la calculadora de Leibniz, el teler de Jacquard, les màquines de Babbage, les de Hollerith..., els regles del pensament lògic de Boole... Tot això i molt més, enmig de l'era de l'automatització i de les pressions de la Segona Guerra Mundial, va donar lloc al naixement de les computadores modernes.

Només faltava superar les limitacions físiques de les tecnologies mecàniques, la qual cosa es va començar a aconseguir amb tecnologies primer electromecàniques (relés), després elèctriques (vàlvules de buit) i finalment electròniques (transistors; circuits integrats; integració miniaturitzada, a gran escala, a molt gran escala…). Després de les primeres computadores experimentals (ABC, ASCC...) i les primeres computadores per a la guerra (ENIAC, Colossus, ACE...) van sorgir les primeres per a la computació científica (EDSAC). Gairebé totes aspiraven a esdevenir màquines amb un propòsit general, “màquines universals”.

Entre els primers informàtics, Presper Eckert i John Mauchly, enginyers de l'ENIAC, aviat van decidir fer el salt empresarial i dissenyar el 1950 la primera computadora comercial amb un propòsit universal, l'UNIVAC-1, d'UNIVersal Automatic Computer I, coneguda, entre altres coses, per la seva innovació en les memòries secundàries mitjançant cintes magnètiques i les seves llibreries de programes amb rutines predeterminades (VI-1). Amb l'UNIVAC també es va iniciar la definició i la innovació en llenguatges de programació, de la mà de l'enginyera Grace Hopper.

Després d'adormir-se sobre els llorers, l'empresa que aleshores era dominant del mercat del processament empresarial de dades, IBM, per fi va decidir entrar en la fabricació de computadores, primer dotant alguns dels seus sistemes de processament de targetes amb capacitat de càlcul i finalment dissenyant computadores completament noves, mitjançant circuits implementats amb vàlvules de buit (VI-2). En molt pocs anys es va disparar la carrera innovadora, amb la memòria de ferrita com un dels grans avenços (VI-3) i la programació per cables i rutines cablades (VI-4) com a precedents del programari actual.

Les primeres grans computadores electròniques dels anys quaranta i cinquanta del segle XX van provocar alhora la sorpresa i la por general. Qualificades pels mitjans com a “cervells electrònics gegants”, sorprenien el món amb la seva velocitat de vertigen en la resolució de problemes complexos, alhora que despertaven temors d'un control total de la nostra activitat (VI-5).

Àlbum de fotografies

1.jpgVI-1-1 / Cinta UNIVAC


2.jpgVI-1-2 / Carpeta UNIVAC

 

3.jpgVI-2-1 / Pegat de seguretat d'IBM

 

4.jpgVI-2-2 / Bits endollables IBM

 

5.jpgVI-2-3 / Placa d'un byte IBM

 

6.jpgVI-3-1 / Placa de memòria Empsa

 

7.jpgVI-4-1 / Placa IBM

 

8.jpgVI-4-2 / Placa endollable

 

9.jpgVI-5-1 / Electronic Brains, primer llibre de divulgació

 

10.jpgVI-5-2 / Portada de TIME

 

11.jpgVI-5-3 / The Computer Revolution