Comunicar
És curiós com en l'actualitat, setanta anys després de les primeres computadores, els sistemes descendents dels dinosaures electrònics esmentats, milions de dispositius informàtics connectats a Internet, ens continuen sorprenent amb cada nova generació d'aparells (portàtils, tauletes, telèfons i rellotges digitals...), alhora que ens continua espantant la capacitat de control que pot arribar a atorgar utilitzar-los.
Les telecomunicacions, la ràdio i la televisió, que van precedir i van contribuir als inicis de la primera computació, ja funcionen totalment digitalitzades mitjançant sistemes informàtics. Lluny han quedat en la nostra memòria més tendra els telèfons analògics tradicionals (VII-1) o les centraletes telefòniques operades per un munt de teleoperadores (VII-4), tot això superat per sistemes digitalitzats. També les empreses han fet evolucionar els sistemes de seguretat per a les seves transaccions, digitalitzant progressivament el que un dia van ser sistemes rudimentaris de protecció mercantil (VII-2). Més a prop en el temps hem guardat les nostres càmeres de fotografiar i filmar amb pel·lícula de revelatge (VII-3), a favor dels seus descendents digitals. Igual que els nostres aparells analògics de reproducció musical, o de còpia i impressió d'informació.
En molt poc temps, totes aquestes tecnologies analògiques han estat digitalitzades, miniaturitzades i integrades; en altres paraules, han estat convertides en sistemes informatitzats individuals (telèfons, televisors, rellotges, ordinadors...) que funcionen connectats i sincronitzats mitjançant altres grans sistemes informatitzats invisibles (servidors, torres de servidors, el núvol, supercomputadores...). Tot això funcionant i comunicant-se a velocitats gairebé infinites...
El que és paradoxal, i alhora romàntic, és que tots aquests sistemes informàtics interconnectats, funcionant a la velocitat de la llum, en el fons de les seves tripes, els seus processadors i memòries més íntims, continuen traduint totes les dades que manegen en llargues rastelleres de zeros i uns, llistes que finalment sotmeten a una infinitat de... sumes binàries.
Vist així, més enllà de velocitats i interfícies, de mides i formes, potser la informàtica actual no dista gaire de la primera computació de fa setanta anys, ni dels primers invents i conceptes relacionats amb el càlcul mecànic, si més no en essència i en el fons.
VII-1-1 / El telèfon analògic
VII-2-1 / Protectograph
VII-3-1 / Càmera de manxa Kodak
VII-3-2 / Filmadora mecànica Brownie
VII-4-1 / Centraleta telefònica (central)
VII-4-1 / Centraleta telefònica (auriculars)
Comparteix: